"Un déu salvatge": darrere les bones maneres

L’obra Un déu salvatge, una comèdia negra d'un to implacable, ha obert una intensa reflexió entre els i les joves que hi han assistit. La peça parteix d’una situació aparentment quotidiana: dues parelles es troben per parlar, amb voluntat conciliadora, sobre una baralla entre els seus fills. El que comença com una conversa civilitzada, aviat es converteix en una escalada de tensions, retrets i confrontacions on els límits de l’educació, la tolerància i les convencions socials s’esfondren.

Amb una posada en escena directa i una dramatúrgia punyent, l’obra exposa com la hipocresia de les bones maneres pot amagar frustracions, egoismes i una profunda insatisfacció vital. A mesura que els personatges van trencant les màscares de correcció, apareix allò més primari: el “déu salvatge” que cada un porta dins, en lluita entre el que es vol mostrar i el que realment se sent.

Els i les estudiants han valorat especialment el dinamisme del text, el treball dels actors i actrius i l’evolució emocional dels personatges. La representació ha generat un debat viu sobre temes com l’agressivitat encoberta, els límits de la civilitat, el conflicte entre aparença i realitat, i el paper dels adults com a referents emocionals i socials.