Reflexió crítica a partir de “Només les flors”

L’assistència a l’espectacle Només les flors, una proposta escènica que combina música tradicional, electrònica, narració oral i elements visuals inspirats en les eines dels tarongerars valencians, ha generat un interessant debat al si del grup de joves participants. Tot i que l’experiència escènica no va complir les expectatives pel que fa al dinamisme, la profunditat narrativa o la posada en escena, el visionat va esdevenir un punt de partida valuós per a la reflexió compartida.

Més enllà de la resposta emocional immediata, l’activitat va permetre aprofundir en una competència clau: la capacitat d’analitzar una obra artística més enllà del “m’ha agradat” o “no m’ha agradat”. A través del diàleg i la descomposició dels diferents elements de la peça —ritme, estructura, disseny sonor, escenografia i intenció narrativa— es va obrir un espai d’observació crítica constructiva.

El grup va coincidir en destacar que, tot i la poca connexió amb el resultat escènic, la part més valuosa de la proposta era la seva recerca prèvia: el procés creatiu, el vincle amb la memòria rural i la hibridació de llenguatges artístics.