Reflexions sobre llenguatge, mediació i inclusió durant la residència 2Turvenhoog a Almere

21.04.2025

Arribar a Almere em resulta familiar: és una ciutat dels Països Baixos que he visitat moltes vegades. Aquesta vegada, però, va ser diferent: hi vaig arribar per unir-me als artistes, mediadors artístics i partners del projecte CARAVAN. El que em preocupava especialment era el “com” avaluar el projecte: com puc recollir informació d’artistes i mediadors sobre sessions a les quals no puc assistir? Com puc assegurar-me que represento correctament el seu treball i les seves reflexions? Com ens assegurem que tots entenem el mateix quan compartim idees i experiències?

Tot i que no havia previst que la llengua fos un tema central en algunes de les converses, ho va acabar sent. Si l’anglès és la llengua comuna, oral i escrita, com garantim que paraules clau es tradueixen correctament? Per exemple, la paraula community en anglès pot fer referència a una zona geogràfica o a un grup de persones. Els nostres col·legues francesos utilitzen territoire, però en debats en anglès s’acostuma a dir territory, una paraula amb connotacions de possessió que jo, personalment, no faria servir.

També el terme mediador artístic ha generat debat terminològic: qui és aquesta figura? Algú que fa de pont, de connector entre l’artista i el professional de l’educació infantil i/o les famílies i els nadons i infants. Aquesta conversa sobre llenguatge continuarà a mesura que el projecte avanci, i esperem poder crear un glossari compartit de termes clau que puguem utilitzar i difondre.

Més enllà del llenguatge verbal i escrit, el que també va quedar clar —tant per les meves observacions de dos artistes en acció com pels comentaris dels altres participants— és que la comunicació no verbal és clau en aquesta feina. El fet de no utilitzar llenguatge oral en el joc creatiu permet que tothom hi participi: no importa si no parles l’idioma o si ets pre-verbal o no verbal, perquè la comunicació es dona a través dels materials, els gestos, el moviment i el so. Aquest aspecte és fonamental quan pensem en la igualtat i en els drets dels nadons i infants petits: hi són inclosos, encara que no tinguin veu verbal.

Tinc molt més per reflexionar, pensant en tot el que vaig veure i les converses que vaig tenir amb artistes, mediadors, professionals i els meus companys de les organitzacions sòcies. Compartiré més d’aquestes reflexions en les properes setmanes.

 

Partners:

Aquest projecte parteix de l’èxit de la nostra col·laboració prèvia en el projecte Erasmus+ Arts & Early Childhood, on vam desenvolupar un manifest teòric, pràctic i de defensa dels drets per impulsar el despertar artístic en la primera infància a escala europea.

???? Podeu seguir aquest projecte transformador a través de les xarxes socials i webs dels socis. Imaginem junts una Europa on el despertar artístic sigui un dret fonamental des del naixement.

ActualitatVeure'n més

28.04.2025

Per Rhona Matheson – Avaluadora del projecte CARAVAN

13.04.2025

De la curiositat a la cultura

12.04.2025

Un viatge artístic a través de la primera infància que arrenca als Països Baixos

11.04.2025

Una immersió artística en la primera infància des del joc, la cura i el diàleg intercultural

17.02.2025

Laura Alcalá Freudenthal i Ana Rosa Sánchez representaran LaSala al programa

20.12.2024

Residency Program 2025-2026 Artistic Practice for the Very Young

19.12.2024

Nou projecte europeu liderat per laSala (Catalunya), 2turvenHoog (Holanda) i ACTA (França)