Nens amb poder, nens empoderats

“Escriviu tres paraules que associeu amb una persona que té poder. Les tres primeres que us vinguin al cap quan penseu amb una persona empoderada”. Dos minuts de silenci, de buscar llapissos i bolígrafs. I les diem en veu alta. Surten paraules com confiança, força, autoestima, control, límits…

La psicòloga Laura Prats comença així la seva xerrada ‘Com ajudar als infants a empoderar-se’, la darrera de la temporada del cicle ‘A LaSala parlem de tot’. I continua preguntant quantes vegades hem escoltat frases com aquestes, dirigides als nens:
“Ets petita, tu no en saps”
“No sap el què vol”
“Encara no tens edat per decidir”

Prats assegura que aquestes frases només fan de desvaloritzar els nens i remarca que sovint la societat “problematitza” els nens. I en canvi, fent una petita enquesta entre els assistents, quan pregunta què aporten els nens a la nostra vida, només surten conceptes positius: riure, il·lusió, esponteneïtat, una altre mirada, alegria, aprenentatge, innocència. I present. “Els adults no som mai al present. Parlem d’ahir (del que vam fer) i de demà (del que farem), però mai del present. Mentre que els nens hi són sempre”, diu Prats.

Durant la xerrada, també remarca que “els nens neixen empoderats. Són una llavor amb tot el potencial. I deixeu-me fer una metàfora. Necessiten una bona terra amb nutrients (que per mi és la família), i aigua i sol (la cultura i la societat)”.

QUINES EINES PODEM UTILITZAR?
La Laura Prats fa aquesta llista:
No comparis
No jutjar a la persona (És molt diferent si a un nen li diem “ets pesat” o “avui estàs molt pesat”)
Ser sincers amb les emocions
No etiquetes ni xantatges
Limitar actes negatius donant alternatives
Escolta empàtica
Donem valor a les seves emocions
Deixem-los decidir
El seu cos és d’ells

I Prats recorda que “demanar perdó, dir gràcies o si us plau, no es pot forçar. Sigueu-ne l’exemple. Els petits funcionen amb exemples”. I apunta: “Un bon recurs per empoderar els nens és fer de mirall. Un exemple clàssic. Són al parc i s’estan barallant. Podeu dir-los: Veig que us esteu discutint, veig que ha passat això. Però deixeu que ells trobin la solució. Us sorprendrà”.

UN PARELL DE LLIBRES RECOMANATS PER LA LAURA PRATS:

El niño feliz, de Dorothy Corkille Briggs
Llibertat i límits. Amor i respecte, de Rebeca Wild